HISTÒRIA

INTRODUCCIÓ HISTÒRICA I INFORMACIÓ GENERAL

 Massanassa és una població situada en la Comarca d'Horta Sud. El seu origen el trobem en l'època musulmana, encara que hi ha indicis que va poder ser una vila romana al trobar-se en el trajecte de la Via Augusta. Les primeres notícies documentals que tenim del nostre poble es remunten a uns versos del poeta Ibn al - Abbar, (1199 - 1260) on es lamenta de la derrota de la València musulmana enfront de les tropes del rei Jaume I El Conqueridor, en 1238. En estos versos nombra a la nostra població com Manzil Nasr, que significa Alqueria de Nasr i que en aquella època designava un conjunt de cases com a centre d'una explotació agrícola.

 Les següents mencions de Massanassa ja corresponen al període cristià i es troben en el Llibre del Repartiment , que com sabem és un registre de les donacions que el rei Jaume I  fà de les terres conquistades, escrit segurament entre els anys 1237 i 1252.

 Ja abans de l'ocupació de la ciutat de València i durant el setge de la mateixa, el rei Conquistador reparteix terres i cases als qui li ajuden en esta guerra, i així apareix mencionada la nostra població entre les donacions efectuades.

 Concretament el 16 de Març de 1238, dóna a Martí "3 jovades en alqueria de Massanassa". El 15 de Maig atorga a " Fra Mateu comanador de l'orde de Calatrava, Alqueria de Massanassa amb molins i forns". El dia 13 d'Agost a Eiximén de Lusia: "8 jovades a Massanassa" i el 23 del mateix mes a Fra Gerald de Prat, comanador d'Alfama, "30 jovades a Massanassa".

 Estos dos textos, el poema de lbn a- l'Abbar i el "Repartiment", ens confirmen, que Massanassa era en la primera mitat del segle XIII una alqueria amb certa bellesa i entitat.

 Són els seus primers senyors cristians l'Orde de Calatrava, que posseïa, a més, els pobles de Bétera, Xirivella, Massamagrell i Castell de Castells.

 Un altre document, este de 1278, ens informa d'alguns dels primers pobladors cristians de Massanassa, citant els seus noms i permetent-nos mirar, per primera vegada en detall, com era el nostre poble fa 700 anys. Segurament comptaven amb un nucli de població central, on vivia la majoria dels veïns i al seu voltant, els camps cultivats, tant de secà com de regadiu. Els cultius són els tradicionals en aquella època; cereals i vinya, alguns horts i una zona d'oliverar.

 La societat és també la normal en el segle XIII, una comunitat de llauradors que cultiven en règim d'emfiteusi unes terres de l'Orde de Calatrava i per les que han de satisfer una sèrie de pagaments, estant subjecte a diverses obligacions. 

Un segle i mig més tard, en 1386, Massanassa passa a mans de Pedro Boïl i la seua família, quedant en poder d'esta fins a 1738 que Massanassa, al costat d'altres pobles canvia novament d'amos a l'adquirir-la el Marqués de Dos Aigües. Tindria el nostre poble per aquells anys uns 280 habitants; no obstant, al finalitzar el segle tenia ja la xifra de 1398 veïns, el que va significar un augment considerable de la població.

 Massanassa anava creixent i com a edificis i obres públiques més notables, ens queda d'aquella època, l'Alqueria de Sòria, el pont sobre el barranc de Xiva i l'Església Parroquial.

 A poc a poc va transformant-se la fisonomia de Massanassa. Baix el regnat de Carles III es va construir el camí reial de Madrid que creua el terme municipal pel seu extrem Oest i cap al qual es va estendre el nucli urbà des del seu emplaçament antic al voltant de l'Església.

 També es va transformar l'agricultura, intensificant-se el cultiu d'arròs , els fruiters i les hortalisses, desapareixent pràcticament els cereals i la vinya primitius.

 En els dos segles següents Massanassa va anar creixent lentament alcanzando els 4800 habitants en els anys 40 del nostre segle i conservant totes les característiques d'un xicotet poble agrícola. No obstant, a partir de la dècada dels 60, 70 s'inicia la transformació del nostre poble convertint-se en una localitat moderna, acollint en el seu polígon un gran nombre d'indústries i variat radicalment la seua estructura urbana i social, arribant així a la Massanassa actual, amb un creixement equilibrat, en el que la població, encara que es dedica ja majoritàriament a la indústria i els servicis, manté encara forts vincles amb l'agricultura cada vegada més especialitzada.

 En definitiva Massanassa disposa actualment d'un nivell acceptable quant a servicis bàsics; escolarització completa, enllumenat, asfaltat, clavegueram i distribució d'aigua potable, Ambulatori, Biblioteca Pública, Poliesportiu, etc. Disposa també de diversos clubs esportius i agrupacions festives i culturals (Banda de Música, Falles, etc.). La seua proximitat a la capital, permet als seus ciutadans disfrutar d'un ampli ventall d'ofertes socials, culturals i econòmiques, al mateix temps que ha sabut mantindre la seua peculiaritat com a poble.